mutats

mutats portada

 

en despertar

en despertar

vull ser el mal dins del pit quan passes mart
vull ser el món extingit havent regnat
vull ser la batalla que recorden mil generacions
vull ser el buit del teu llit en despertar

vull ser el somni suat entre llençols
vull ser el vol més llunyà del teu cor
vull ser la invasió que deixa enrera roses i cendres
vull ser el buit del teu llit en despertar

el foc consumit ahir
el pou dels teus dits demà
l’olor de l’oblit avui
la teva mirada en despertar

vull ser el clam dins del crit dins del bram
vull ser el fum de la nit per encetar
vull ser la lliço que repeteixen sogres i verges
vull ser el buit del teu llit en despertar

 

tresor

tresor

tu t’exclames quan descric
el pou de decepció d’un dia congelat

tant renou per descobrir
on s’amaga el tresor del cor experimentat

massa temps per tudar
per llençar-ho a un costat
massa temps, no hi ha temps
tot el temps caducat
descobrint el teu costat
tot el temps, no hi ha temps

tu esperes l’elegit
guaitant pel finestró del meu pati privat

massa temps per tudar
per llençar-ho a un costat
massa temps, no hi ha temps
tot el temps caducat
descobrint el teu costat
tot el temps, no hi ha temps

cofres i monedes
naus i llargs viatges més enllà

molts dels mesos per venir
duran sacs de carbó i tedi baix el braç

massa temps per tudar
per llençar-ho a un costat
massa temps, no hi ha temps
tot el temps caducat
descobrint el teu costat
tot el temps, no hi ha temps

 

perfumada

perfumada

ella reia, m’observava des del seu racó
trasplantava idearis entre oceans
rebentava caixes fortes tan sols per diversió

qui voldria de tapadora
una fàbrica de màscares

rellegia un diari escrit en el futur
incendiava mil receptes amb un pedaç als ulls
passejava amb dinosaures només per demostrar

qui voldria com excusa
un clau rovellat
qui triaria perfumar-se
amb llum de quart minvant

encara riu des d’un satèl·lit, em pot fer zoom al nas
esborra una vegada i una altra les fotos del disc dur

paga pena engatar-se
amb tinta transparent
paga pena refugiar-se
en llàgrimes de xoriguer

qui voldria de tapadora
una fàbrica de màscares
qui triaria perfumar-se
amb llum de quart minvant

 

definir-me

definir-me

el vol automàtic me mantendrà hibernat
solcant l’univers

despertaré quan trobi algú, una altra vida
renaixeré quan sigui lluny per definir-me

si els sensors s’activen per criatures d’altres mons
podré saber qui soc

despertaré quan trobi algú, un altra vida
renaixeré quan sigui lluny per definir-me

en nom de ningú
cap facció
cap planeta

quan vos torni a veure amb cent ulls facetats
sereu desconeguts

despertaré quan trobi algú un altra vida
renaixeré quan sigui lluny per definir-me

 

pack

pack

merda a les sabates i un camí
de rajoles fetes d’un verí tan dolç
i tu no hi ets

monstres d’acampada i cumbaià
cordes rebentades per tocar amb els ous
i tu no hi ets

una altra matinada sense somiar
un altre pack d’orgasmes per encetar
i fora invitació
ja surt el sol el molt cabró

lluna de mitjanes i ginets
retxes mal tallades i un tabic tan nou
i tu no hi ets

una altra matinada sense somiar
un altre pack d’orgasmes per encetar
i fora invitació
ja surt el sol el molt cabró

fills de calendari interpretant
un cos vintanyer per rasurar-te el cony
i tu no hi ets

una altra matinada sense somiar
un altre pack d’orgasmes per encetar
i fora invitació
ja surt el sol el molt cabró

 

combat

combat

me diuen que el dimoni t’ha colcat
me conten que els crits ja s’han acabat
m’expliquen que som baixes d’un combat
que durarà mil anys
me mostren que s’esborren del teclat
les lletres del teu nom

la nau ja està aterrant a l’estació orbital
enmig del teu amor
fugint del meu error
enmig de la buidor del teu amor

me conten que el portal ja s’ha tancat
me deixes aquest món com a llegat
m’expliquen que demanes un rescat
per records inexistents

els vidres són blindats per no caure a l’espai
enmig de la buidor
fugint del meu error
enmig de la negror del teu amor

ja no queda aire per tots dos
ja no queda espai per respirar
ja no queda aire
ja no queden móns per oblidar

paraules d’un relat que havia oblidat
enmig de la buidor
fugint del meu error
enmig de la foscor del teu amor

 

400

400

fetitxisme en deixar-te escrit a mà el meu comiat
retrobar-me amb qui em mira avergonyit des del mirall

gairebé me n’he anat
gairebé ja he partit del teu costat
gairebé…

celebraves matinades de raó i seguretat
resistírem 400 primers instants de foc i fam

gairebé me n’he anat
gairebé ja he partit del teu costat
gairebé me n’he anat
gairebé no soc aquí paralitzat, astorat

girant el cantó sense gosar mirar enrere
girant el cantó amb la motxilla més lleugera que he trobat

sense riure pentura valdria més deixar-ho estar
sense ritme aquest ball no és res més que un joc malalt

gairebé me n’he anat
gairebé ja he partit del teu costat
gairebé me n’he anat
gairebé no soc aquí paralitzat, astorat

girant el cantó sense gosar mirar enrere
girant el cantó amb la motxilla més lleugera
girant el cantó sense gosar mirar enrere
girant el cantó amb la motxilla més lleugera que he trobat

 


 

Totes les cançons escrites per Àngel “mussol” Bosch.

Enregistrat a la Porta Còsmica, Palma, durant l’octubre del 2012 amb el control tècnic de Púter Puigserver i la producció de Tomeu Canyelles i Superkong.

Masteritzat a Hay Zeelen Mastering per en Hay Zeelen.

La portada és una obra de Tià Zanoguera.


 
mutats és cultura lliure i es pot escoltar i descarregar sense cap restricció.

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d’una obra disponible a superkong.cat

 


 

ATENCIÓ blogaires, webmasters i internetàires varis. Si realitzau cap entrada, apunt, plana o crítica amb contingut d’aquesta pàgina vos pregam que ho acompanyeu de la imatge de la portada i que poseu un enllaç a http://superkong.cat/mutats